Esguard de Dona - Europa

viernes, 8 de diciembre de 2023

,
8 de desembre de 2023


Versión en CASTELLANO





La Comissió Europea ha adoptat avui Directrius sobre com dissenyar acords de sostenibilitat en l'àmbit de l'agricultura («Directrius») utilitzant una nova exclusió de les normes de competència de la UE introduïda per la recentment reformada Política Agrària Comuna («PAC»).


Les noves directrius


L'article 101 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea («TFUE») prohibeix amb caràcter general els acords entre empreses que restringeixen la competència, com els entre competidors que condueixen a preus més elevats o quantitats més baixes. No obstant això, l'article 210 bis del Reglament 1308/2013 pel qual s'estableix una organització comuna de mercats en productes agrícoles («Reglament OCM») exclou d'aquesta prohibició determinats acords restrictius en el sector agrari, quan aquests acords siguin indispensables per assolir estàndards de sostenibilitat que van més enllà dels obligatoris. Normes nacionals o de la UE.


Les noves directrius pretenen aclarir com els operadors actius en el sector agroalimentari poden dissenyar iniciatives conjuntes de sostenibilitat d'acord amb l'article 210a. En particular ells:


Definir l'abast de l'exclusió. L'exclusió només es refereix als acords entre diferents productors agrícoles i als acords entre productors agrícoles i altres actors de la cadena agroalimentària, com ara empreses subministradores d'inputs per a la producció, distribució, transport o embalatge del producte. Això significa que els acords celebrats sense incloure els productors agrícoles no poden beneficiar-se de l'exclusió. A més, els acords han de referir-se sempre als productes agrícoles.

Definir els objectius de sostenibilitat elegibles. Les Directrius aclareixen l'abast dels objectius de sostenibilitat que es poden assolir amb els acords. Aquests objectius s'estableixen a l'article 210 bis del Reglament OCM i es poden dividir en tres categories: (i) protecció del medi ambient; (ii) reducció de l'ús de pesticides i resistència als antimicrobians; i (iii) salut i benestar animal. Això significa que els acords que persegueixen objectius de sostenibilitat econòmica i social (per exemple, una remuneració justa per als agricultors i els treballadors agrícoles) queden fora de l'àmbit d'exclusió.

Establir requisits per als estàndards de sostenibilitat. Per beneficiar-se de l'exclusió, les parts han d'acordar l'adopció d'un estàndard de sostenibilitat superior al que és obligatori per la legislació de la UE o nacional, encara que sigui de manera marginal. Aquests acords haurien de ser indispensables per assolir l'estàndard de sostenibilitat.

Expliqueu que els acords de sostenibilitat poden incloure qualsevol tipus de restricció de la competència sempre que la restricció sigui indispensable per assolir un estàndard de sostenibilitat. Les Directrius detallen com avaluar a la pràctica si una determinada restricció de la competència és indispensable. Per exemple, els operadors poden acordar pagaments als productors per cobrir costos addicionals, així com un incentiu monetari perquè els productors assumin el risc d'adoptar la norma. L'exclusió de béns o operadors d'altres estats membres es considera, en principi, no indispensable per tal d'assolir un estàndard de sostenibilitat.

Definir l'abast de la intervenció ex post de les autoritats de competència. Les Directrius expliquen que en els casos en què la implementació d'un acord de sostenibilitat condueixi, entre d'altres, a preus de consum no raonables o a l'eliminació del mercat d'un producte per al qual hi ha una demanda important dels consumidors, les autoritats de competència poden intervenir i exigir que s'aturi o modifiqui la sostenibilitat. acords.

Les directrius entraran en vigor després de la seva publicació al Diari Oficial de la Unió Europea. Els operadors que ja tinguin acords de sostenibilitat estan convidats a alinear-los amb les directrius de la Comissió. Els operadors poden sol·licitar un dictamen a la Comissió sobre la seva compatibilitat amb les normes de competència de la UE a partir del 8 de desembre de 2023.


 


Rerefons


En el context de la reforma de la Política Agrària Comuna per al període 2023-2027, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van adoptar el 2021 una nova exclusió de les normes de competència dels productes agrícoles.


La nova exclusió està recollida al Reglament 2021/2117, que va introduir l'article 210a del Reglament OCM. Aquesta disposició estableix que es permeten els acords dirigits a assolir un conjunt d'objectius de sostenibilitat mitjançant l'aplicació d'estàndards superiors als obligatoris per la legislació de la UE i/o nacional, sempre que les restriccions de competència que resultin d'aquests acords siguin indispensables per a la consecució d'aquests objectius. .


El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea van demanar a la Comissió Europea que emeti Directrius sobre l'aplicació d'aquesta exclusió.


El 28 de febrer de 2022, la Comissió va llançar una convocatòria de proves i una consulta pública per convidar les parts interessades a compartir la seva experiència amb acords destinats a assolir els objectius de sostenibilitat a les cadenes de subministrament agroalimentari. El gener de 2023, la Comissió va publicar un primer esborrany de les Directrius per a la consulta i el juny de 2023 va organitzar


CASTELLANO

La Comisión Europea adoptó esta semana unas Directrices sobre cómo diseñar acuerdos de sostenibilidad en el ámbito de la agricultura («Directrices») utilizando una novedosa exclusión de las normas de competencia de la UE introducida por la recientemente reformada Política Agrícola Común («PAC»).


Las nuevas directrices


El artículo 101 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea («TFUE») prohíbe en general los acuerdos entre empresas que restrinjan la competencia, como aquellos entre competidores que dan lugar a precios más altos o cantidades más bajas. Sin embargo, el artículo 210 bis del Reglamento 1308/2013 por el que se crea una organización común de mercados en el sector de los productos agrícolas («Reglamento OCM») excluye de esa prohibición determinados acuerdos restrictivos en el sector agrícola, cuando dichos acuerdos son indispensables para alcanzar estándares de sostenibilidad que van más allá de los obligatorios. Normas de la UE o nacionales.


Las nuevas Directrices tienen como objetivo aclarar cómo los operadores activos en el sector agroalimentario pueden diseñar iniciativas conjuntas de sostenibilidad de conformidad con el artículo 210a. En particular ellos:


Definir el alcance de la exclusión. La exclusión sólo afecta a los acuerdos entre diferentes productores agrícolas y a los acuerdos entre productores agrícolas y otros actores de la cadena agroalimentaria, como empresas que suministran insumos para la producción, distribuyen, transportan o envasan el producto. Esto significa que los acuerdos celebrados sin incluir a los productores agrícolas no pueden beneficiarse de la exclusión. Además, los acuerdos deben referirse siempre a productos agrícolas.

Definir los objetivos de sostenibilidad elegibles. Las Directrices aclaran el alcance de los objetivos de sostenibilidad que se pueden perseguir con los acuerdos. Estos objetivos se establecen en el artículo 210 bis del Reglamento de la OCM y pueden dividirse en tres categorías: i) protección del medio ambiente; (ii) reducción del uso de pesticidas y de la resistencia a los antimicrobianos; y (iii) salud y bienestar animal. Esto significa que los acuerdos que persiguen objetivos de sostenibilidad económica y social (por ejemplo, una remuneración justa para los agricultores y trabajadores agrícolas) quedan fuera del alcance de la exclusión.

Establecer requisitos para los estándares de sostenibilidad. Para beneficiarse de la exclusión, las partes deben acordar la adopción de un estándar de sostenibilidad que sea más alto que lo que es obligatorio según la legislación nacional o de la UE, aunque sea marginalmente. Dichos acuerdos deberían ser indispensables para el logro del estándar de sostenibilidad.

Explique que los acuerdos de sostenibilidad pueden incluir cualquier tipo de restricción de la competencia siempre que la restricción sea indispensable para alcanzar un estándar de sostenibilidad. Las Directrices detallan cómo evaluar en la práctica si una determinada restricción de la competencia es indispensable. Por ejemplo, los operadores pueden acordar pagos a los productores para cubrir costos adicionales, así como un incentivo monetario para que los productores asuman el riesgo de adoptar la norma. En principio, la exclusión de mercancías u operadores de otros Estados miembros no se considera indispensable para alcanzar un estándar de sostenibilidad.

Definir el alcance de la intervención ex post por parte de las autoridades de competencia. Las Directrices explican que en los casos en que la implementación de un acuerdo de sostenibilidad conduzca, entre otras cosas, a precios al consumidor irrazonables o a la eliminación del mercado de un producto para el cual existe una demanda significativa de los consumidores, las autoridades de competencia pueden intervenir y exigir que se detenga o modifique el acuerdo de sostenibilidad. acuerdos.

Las Directrices entrarán en vigor tras su publicación en el Diario Oficial de la Unión Europea. Se invita a los operadores que ya cuentan con acuerdos de sostenibilidad a alinearlos con las Directrices de la Comisión. Los operadores podrán solicitar un dictamen de la Comisión sobre su compatibilidad con las normas de competencia de la UE a partir del 8 de diciembre de 2023.

Información complementaria

En el contexto de la reforma de la Política Agrícola Común para 2023-2027, el Parlamento Europeo y el Consejo de la Unión Europea adoptaron en 2021 una nueva exclusión de las normas de competencia para los productos agrícolas.


La nueva exclusión está contenida en el Reglamento 2021/2117, que introdujo el artículo 210a del Reglamento de la OCM. Esta disposición establece que se permiten acuerdos destinados a lograr un conjunto de objetivos de sostenibilidad mediante la aplicación de estándares superiores a los obligatorios según la legislación nacional y/o de la UE, siempre que cualquier restricción de la competencia que resulte de dichos acuerdos sea indispensable para el logro de esos objetivos. .


El Parlamento Europeo y el Consejo de la Unión Europea solicitaron a la Comisión Europea que emitiera directrices sobre la aplicación de esta exclusión.


El 28 de febrero de 2022, la Comisión lanzó una convocatoria de pruebas y una consulta pública invitando a las partes interesadas a compartir su experiencia con acuerdos destinados a alcanzar objetivos de sostenibilidad en las cadenas de suministro agroalimentarias. En enero de 2023, la Comisión publicó un primer borrador de las Directrices para consulta y en junio de 2023 organizó


miércoles, 1 de noviembre de 2023

,

 

 Ir a versión en Castellano


La Comissió Europea ha aprovat que França doni una ajuda de 659 milions d’euros de a Verkor per a la cerca i desenvolupament d’una nova producció per processar el liti-ió de les bateries elèctriques dels vehicles. 
Amb aquesta mesura es vol contribuir a assolir objectius estratègics del pacte verd europeu i de l’estratègia europea per les bateries elèctriques.

 La Comissió va avaluar la mesura de manera positiva pel seu encaix amb la normativa de la UE sobre ajudes estatals, en especial en referència a l’art. 107, apartat 3, lletra C del  Tractat de Funcionament de la Unió Europea que permet que els Estats membres desenvolupin suport per desenvolupar activitats econòmiques respectant les seves condicions, així com el marc de referència per les ajudes estatals a la investigació, desenvolupament e innovació.

 

Castellano

La Comisión Europea ha aprobado  que Francia de una ayuda de 659 millones de euros a Verkor para la investigación y desarrollo de una nueva producción para procesar el litio-ión de las baterías eléctricas de los coches.

Con esta medida se quiere contribuir a los objetivos estratégicos del pacto verde europeo y de la estrategia europea para las baterías eléctricas.

La comisión evaluó la medida de manera positiva por su encaje con la normativa de la UE sobre ayudas estatales, es especial con referencia al art. 107, apartado 3, letra C del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea que permite a los Estados miembros desarrollar ayudas para el desarrollo de actividades económicas que respeten sus condiciones, así como el marco de referencia para las ayudas estatales a la investigación, desarrollo e innovación. 

jueves, 30 de agosto de 2012

,
ESMA
És l'organisme de supervisió de Mercats
(European Securities and Markets Authority)

El proper dimarts dia 11 de setembre es durà a terme, per part de la Comissió Europea,  la proposta per a establir un mecanisme únic de supervisió financera a la zona euro.

Algunes dades de referència:
En Setembre de 2009 la Comisió va realitzar propostes de cara a canviar el sistema existent a la UE per la supervisió del sistema financer, per tal d'establir un altre consistent en tres autoritats de supervisió europees: Una autoritat en relació a la banca,  un altre per a la seguretat i els mercats,  i una tercera per la les garanties i les pensions de treball.

lunes, 27 de agosto de 2012

,


Foto: IES Manuel García Barros a Estrada
 (Pontevedra)

El proper dia 6 el Grup d’Alt Nivell UE farà públiques les seves recomanacions per reduir els nivells d’analfabetisme a Europa.

Les dades que es disposen indiquen que són  73 milions d’europeus els que es troben en un nivell de baixa formació.











lunes, 30 de julio de 2012

,


Autor: Runaravenmaster

Arrel l’escàndol del LIBOR  (London Interbank Offered Rate) que al Regne Unit va suposar la caiguda de dos dels principals directius del Barclays Bank, la Comissió Europea proposa un canvi de normativa per combatre els acords de fixació de preus falsejats pel que fa  als tipus d’interès interbancari.

,

Foto: W. Robert Howell



A la UE  l’any 2010 el nombre de víctimes mortals per accidents de trànsit entre joves de 18 a 25 anys va ser del 19%.

,

Foto: Candy



Més enllà de protegir les grans marques de prestigi, la recerca de productes falsos desvetlla que un 28,6 % del total del que s’ha interceptat correspon a productes que poden ser perillosos per a la salut o per la seguretat dels consumidors. La qual cosa implica un fort increment en relació al 2010 en que va significa un 14,5 %

Follow Us @soratemplates