.png)
Què es finança?
La UE finançarà la recerca que se centri en els principals reptes que afronta Europa. Per exemple, la recerca per protegir els oceans i l’aigua, millorar l’ús de les matèries primes, desenvolupar ciutats intel·ligents i abordar qüestions com ara la millora dels serveis públics, la recerca sobre el cervell i la resistència als antimicrobians. Els fons es destinaran també a la recerca més avançada d’alt risc/alt retorn a tots els àmbits de la ciència, a través de subvencions del Consell Europeu de la Recerca, i al suport a les carreres professionals dels investigadors per mitjà de les accions Marie Skłodowska-Curie.
Què fa la inversió en R+I per lluitar contra la crisi econòmica i financera?
La crisi no té solució sense creixement. Podem comprovar com, en general, els Estats membres que tradicionalment han invertit més en R+D i educació han resistit millor les turbulències econòmiques recents. La inversió en I+D i educació augmenta les possibilitats de reduir els efectes adversos de la crisi i posa una base a partir de la qual, arribat el moment, la recuperació és més ràpida. Per això, els dirigents de la UE van prendre una decisió col·lectiva (Consell Europeu de febrer de 2011) per donar prioritat a la despesa sostenible i favorable al creixement en àmbits com ara la recerca i innovació, l’educació i l’energia.
Per què els contribuents financen la R+D a escala de la UE?
De vegades la recerca surt molt cara i s’ha de fer a gran escala perquè doni resultats positius. És fonamental obtenir la màxima rendibilitat. Si la recerca es duu a terme cooperativament a escala de la UE, s’evita la duplicació i es posen en comú les capacitats i els coneixements existents. Això no es pot assolir amb la despesa exclusivament nacional. Per exemple, el Programa Europeu de Recerca en Metrologia, creat l’any 2009, reuneix els plans nacionals de recerca en aquesta matèria de 22 països.
El finançament de la recerca de la UE genera un gran valor afegit per a Europa. Un euro de finançament del Programa Marc dóna lloc a un augment del valor afegit de la indústria d’entre set i catorze euros. L’impacte macroeconòmic esperat a llarg termini del Setè Programa Marc és de 900.000 llocs de feina, 300.000 dels quals per a la recerca, i un 0,96% addicional del PIB[1].
Què es fa pel medi ambient?
Els oceans del futur, amb un pressupost de prop de 155 milions d’euros, fomentarà el creixement sostenible als sectors marí i marítim. Més del 90% de la biodiversitat marina està per explorar i ofereix grans possibilitats de descobrir noves espècies i aplicacions derivades de les biotecnologies. Es preveu que el projecte generi un 10% del creixement anual en aquest sector. Així mateix, els oceans són un recurs limitat i cal gestionar-los de manera sostenible.
Les solucions tecnològiques innovadores per abordar el repte de gestionar els recursos d’aigua potable comptaran amb un finançament de 98 milions d’euros. L’aigua és essencial per a la vida però, a més, és una matèria prima fonamental per a les nostres economies i un sector d’importància creixent. Amb un volum de negocis de gairebé 80.000 milions d’euros anuals, és una font important de creixement i ocupació. Per això el Pla Rector per a la Protecció de les Aigües Europees de la Comissió, que està previst adoptar el novembre de 2012, és tan important. En aquesta línia, uns 40 milions d’euros es dedicaran a l’Associació Europea per a la Innovació sobre l’Aigua l’any 2013. La inversió en recerca i innovació és decisiva perquè la indústria europea de l’aigua consolidi la seva posició al mercat mundial.
A més, es destinen 75 milions d'euros a mantenir un subministrament sostenible de matèries primes a la UE per a la seva indústria i per a tota la societat. Si es redueix la dependència de la UE als recursos importats, l’economia esdevindrà més respectuosa amb el medi ambient amb unes pautes de producció i consum més sostenibles.
Amb un pressupost de 358 milions d’euros, el programa de treball de 2013 fomenta l’eficiència en la transformació dels recursos biològics a fi de produir uns aliments segurs, abundants i obtinguts amb processos ecològics. Podem aconseguir una Europa eficient pel que fa als recursos biològics garantint una producció primària sostenible a partir de la terra i els oceans i reduint els residus. Si es millora l’ús dels processos biotecnològics als sectors de la indústria i l’energia es poden reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle fins a 2.500 milions de tones de CO2 a l'any.
Què s’està fent per millorar la manera de viure?
Les zones urbanes consumeixen el 70% de l’energia de la UE i produeixen el 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. S’invertiran gairebé 365 milions d’euros per a innovació en energia, transport i tecnologies de la informació i la comunicació, a fi de transformar les zones urbanes en àmbits intel·ligents, sostenibles i baixos en carboni que resisteixin l’impacte del canvi climàtic.
Les indústries i els consumidors europeus, enfrontats a la volatilitat dels preus de l’energia al mercat mundial i a la preocupació per la seguretat de subministrament, gasten una part cada vegada més gran dels seus ingressos en energia. Cada any es gasta un 2,5% del PIB de la UE en importacions d’energia i, probablement, aquest percentatge augmentarà.
Amb el teló de fons de l’actual canvi demogràfic, calen nous criteris per als serveis públics i l’administració a fi de garantir la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini i la recuperació econòmica. Per a aquest repte, es destinen 41,5 milions d’euros.
I la sanitat?
Cada any moren més de 25.000 pacients a Europa per infeccions degudes a bactèries resistents als fàrmacs, però només quatre empreses farmacèutiques investiguen sobre els antibiòtics (el 1990, n'eren 18). A més, en els últims 30 anys, només s’han comercialitzat dues noves classes d’antibiòtics. La recerca en aquest àmbit comptarà amb 147 milions d’euros d’aquesta convocatòria.
Segons calculen els experts, només el 2010, els trastorns cerebrals van representar un cost per a la societat de 800.000 milions d’euros a la UE i els països associats. La població europea envelleix, i les malalties cerebrals són una càrrega creixent. Fins ara, el Setè Programa Marc ha invertit 1.700 milions d’euros en la recerca sobre el cervell per tal de combatre malalties com ara la d’Alzheimer, la depressió o l’esquizofrènia, que afecten a milions d’europeus. El programa de treball de 2013 mantindrà l’atenció a aquest àmbit amb una inversió de gairebé 144 milions d’euros.
I l’espai?
La convocatòria de 2013 dedicada a l’espai se centra en temes de recerca sobre el canvi climàtic, tecnologies crítiques, preparació per a viatges d’exploració espacial, meteorologia espacial, residus espacials i riscs de col·lisió. Al període 2011-2013, el capítol espacial del Setè Programa Marc ha finançat els serveis del Programa Europeu de Vigilància de la Terra (mar, atmosfera, canvi climàtic i seguretat). Els serveis marítim, atmosfèric i de seguretat ja són prioritaris dins els programes de 2011 i 2012. El de 2013 donarà prioritat als prerequisits per a un servei de canvi climàtic. Més informació.
I la seguretat?
Es prestarà una atenció especial als programes de demostració sobre la gestió de crisis després o l’endemà de les catàstrofes (naturals o humanes) i a la “cadena de seguretat logística i de subministrament”. La demostració de la gestió l’endemà de les crisis conclourà els més de 40 projectes finançats en matèria de seguretat durant els cinc últims anys. La demostració de la cadena logística i de subministrament vol afrontar un dels principals reptes de seguretat del segle XXI: el trànsit segur i eficaç de mercaderies arreu del món. El tema estudia els possibles atemptats a les cadenes de subministrament, el tràfic i el contraban. D’altres temes de recerca tracten de qüestions com ara els incendis forestals, el tràfic d’éssers humans, el rescat de víctimes de catàstrofes i l’ús de mitjans de comunicació social en la gestió de crisis. Quan finalitzi el Setè Programa Marc, l’any 2013, la Comissió haurà finançat més de 250 projectes de recerca en seguretat, amb més de 1.500 participants de 45 països. La participació de les PIME en el programa de seguretat supera el 21% i està doncs molt per sobre l’objectiu de participació de les PIME al Setè Programa Marc.
TIC i tecnologies digitals
Gairebé 1.500 milions d’euros s’han assignat a projectes relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació de 2013. La UE invertirà en una recerca que enforteixi la base científica i tecnològica europea, fomenti la innovació i la creativitat de productes, serveis i processos a través de les TIC i garanteixi que el progrés de les TIC reverteixi ràpidament en benefici dels ciutadans, les empreses, la indústria i les administracions d’Europa.
Per a principis de 2013, s’han seleccionat dues iniciatives emblemàtiques de tecnologies futures i emergents (vegeu IP/11/530), que podran comptar el primer any amb fins a 100 milions d’euros del Setè Programa Marc. Aquests projectes combinaran els esforços de centenars de científics, empreses i entitats de finançament de la recerca d’arreu d’Europa per assolir avanços importants en TIC. Les iniciatives emblemàtiques de tecnologies futures i emergents van més enllà de la recerca tradicional en TIC i connecten amb especialistes d’altres àmbits com ara les ciències de la salut i dels materials, les neurociències i la neurorobòtica. També es finançarà l’Associació Europea d’Informàtica en Núvol, que es crearà més endavant al 2012 i que està pensada per resoldre els problemes causats per la fragmentació dels mercats i la legislació en aquest àmbit, de manera que els proveïdors puguin començar a construir núvols fiables i apropiats per a Europa.
Com s’ajudarà als investigadors?
Al món hi ha força competència pels millors savis i les millors idees. Fer d’Europa una destinació per als millors investigadors mundials segueix sent una prioritat.
El Consell Europeu de la Recerca invertirà més de 1.750 milions d’euros en els millors investigadors tant joves com reconeguts, de qualsevol nacionalitat, que estiguin o vulguin venir a Europa, per tirar endavant els seus projectes capdavanters de recerca a les fronteres del coneixement. En ajudar els millors talents a totes les matèries –física, enginyeries, ciències de la vida i també ciències socials i humanitats–, el Consell contribueix a crear llocs de treball en recerca a Europa. Fins ara s’han finançat més de 2.500 investigadors joves i experimentats d’altura mundial, inclosos cinc premis Nobel, tres medalles Fields i els guanyadors d’altres trenta premis internacionals. Es calcula que, a finals de 2013, el CER haurà concedit gairebé 5.000 subvencions a recercadors eminents. Aquest finançament també haurà estat un ajut per a gairebé 16.000 estudiants de doctorat i postdoctorat com a membres d’equips.
A més, es concediran gairebé 963 milions d’euros per a la mobilitat i la trajectòria de recerca d’investigadors altament qualificats, mitjançant les accions Marie Skłodowska-Curie. Aquestes accions tenen molt en compte l’equilibri de sexes. El 38% dels investigadores finançats són dones. L’origen dels investigadors també reflecteix la diversitat. N’hi ha de més de 130 nacionalitats i les organitzacions amfitriones són a 80 països. El 50% de la recerca finançada es dedica als reptes socials com ara la lluita contra el càncer, el canvi climàtic i l’escassesa d’energia. Les PIME representen més de la meitat de les empreses que participen en aquests projectes. Quan finalitzi el Setè Programa Marc, l’any 2013, aquestes accions hauran finançat 50.000 investigadors i 10.000 estudiants de doctorat.
Quines mesures ajudaran les PIME a innovar?
Es prestarà especial atenció a les petites i mitjanes empreses (PIME) amb un paquet de fins a 1.200 milions d’euros, que inclou el finançament per a PIME d’uns 970 milions d’euros del pressupost de 4.800 milions d’euros per al programa de cooperació (deu prioritats temàtiques de recerca). A nou d’aquests deu temes hi haurà pressupostos específics per a PIME que, en algunes convocatòries, cobriran fins al 75% dels fons disponibles. També hi haurà 250 milions d’euros per al programa, dedicat a les PIME, “Recerca en benefici de les PIME”, que inclou accions de demostració dels resultats de la recerca. Es calcula que, quan finalitzi el Setè Programa Marc, aproximadament 4.000 PIME hauran tret benefici d’aquest programa que vol fomentar la capacitat d’innovació de les PIME i ajudar-les a adquirir els coneixements tecnològics necessaris per al desenvolupament de nous productes i mercats. Es calcula que aproximadament 20.000 PIME s’hauran beneficiat del programa al final del Setè Programa Marc[2].
Què són les Càtedres de l’Espai Europeu de Recerca?
Les Càtedres de l’Espai Europeu de Recerca estan pensades per contribuir a desenvolupar l’excel·lència investigadora a regions amb baixos nivells de participació en els projectes del Programa Marc. Està prevista una convocatòria pilot per seleccionar cinc càtedres a cinc països diferents. S’hi destinaran 12 milions d’euros. Cada subvenció serà d’una mitjana de 2,4 milions d’euros. Les Càtedres de l’Espai Europeu de Recerca volen atraure erudits eminents a les universitats o institucions de recerca subvencionables que hagin demostrat possibilitats per a la recerca d’excel·lència. Això les permetrà desenvolupar el nivell d’excel·lència necessari en una matèria determinada per competir a l’escena internacional i ampliar la participació. Els detalls de la convocatòria pilot es presentaran a la tardor.
Quines iniciatives concretes donaran més resultats per al mercat?
Sobre l'experiència del programa de treball 2012, es destinaran 220 milions d'euros per promoure l'ús dels prometedors fruits de la recerca de l'any passat, siguin o no resultat del finançament comunitari. Es preveu finançar el desenvolupament dels resultats dels projectes de recerca i la creació de xarxes o iniciatives perquè es puguin desenvolupar. Per exemple, en transport, hi haurà fins a 4 milions d'euros per recolzar la transferència de tecnologies entre sectors.
Es recolzarà amb 66 milions d'euros la licitació pre-comercial per estimular l'adquisició d'innovació en mercats públics i privats, incloent-hi 35 milions d'euros per promoure la col·laboració entre autoritats públiques en el desenvolupament de noves solucions TIC.
Les Associacions Europees d'Innovació (AEIs), establertes pel pla d'acció Unió per la Innovació, tenen per objectiu apropar els actors públics i privats. Els grans reptes que afrontem –com ara el canvi climàtic, la seguretat energètica i alimentària, la salut i l'envelliment de la població- també presenten oportunitats per a nous negocis i les AEIs busquen situar la UE en un avantatge comparatiu en aquests sectors. Es recolzaran fins a cinc AEIs, incloent-hi l'acció pilot sobre Envelliment Actiu i Saludable.
A més, la iniciativa a petita escala 'Concepte de Prova CER' del Consell Europeu de Recerca seguirà ajudant a reduir la distància entre els resultats aconseguits pels recercadors que aconsegueixen ajuts del CER i la seva comercialització.
De quina manera les convocatòries recolzaran la cooperació internacional?
Organitzacions i recercadors de més de 100 països d'arreu del món ja estan involucrats en programes europeus de recerca. En paral·lel a la integració generalitzada d'activitats internacionals en tot el PM7, hi ha convocatòries específiques per promoure la cooperació bi-regional i les associacions bilaterals amb organitzacions situades a la UE. El pressupost per a aquest objectiu és de 42 milions d'euros.
El CER també ha llançat una campanya pels "Objectius globals", que busca sensibilitzar sobre la competitivitat i l'atractiu de les universitats, els laboratoris i els instituts de recerca europeus i prmomoure les oportunitats de finançament del CER. La campanya continuarà fins al 2014. Aleshores, el CER haurà seleccionat 15 països.
Per què el total de pressupost en recerca per al 2013 és més gran que el pressupost per a les convocatòries del 7PM?
El pressupost total de recerca de la UE inclou fons que no són utilitzats a través de les convocatòries coordinades del 7PM sinó que són desemborsats per altres vies, ja sigui per recolzar la recerca en energia nuclear en base al Tractat Euratom (993 milions d'euros), o les "iniciatives conjuntes de tecnologia" amb la indústria (751 milions d'euros) o per als "programes conjunts" establerts entre Estats membres. El 100% dels 8.100 milions d'euros es destinarà a projectes selecionats a través de les convocatòries de propostes. No inclou les activitats de recerca pròpies del Centre Comú de Recerca (CCR) o d'altres formes de finançament, com ara les convocatòries d'ofertes o el Mecanisme de Finançament de Riscos Compartits (150 milions d'euros per a l'Instrument de Riscos Compartits; 50 milions d'euros per a infraestructures i proveidors de recerca), ni el cost de les agències executives de recerca o la desepesa administrativa lligada a la selecció de projectes (constitució dels grups d'experts) i la seva gestió.
El finançament de la UE per a recerca i innovació seguirà més enllà del 2013?
Els Estats membres han situat la recerca i la innovació a dalt de tot de l'agenda política europea, adoptant l'estratègia Europa 2020 i impulsant la Unió per a la Innovació el febrer de 2011, convertint-la en un pilar dels plans d'inversió per a un creixement i una ocupació duradors. Sobre aquest base, l'any passat, la Comissió va proposar un pressupost de 80.000 milions d'euros per al proper programa de recerca i innovació Hortizó 2020. Les reaccions inicials a la proposta per part del Parlament Europeu, els Estats membres i els decisors polítics han estat en general positives.
Taula comparativa dels pressupostos de les convocatòries per a 2012 i 2013 (milions d'euros)
Work Programme
|
2012
|
2013
|
Calls
|
Calls
| |
Health
|
656
|
819
|
Bio-based economy
|
308
|
379
|
Information and Communication Technology
|
1,325
|
1,484
|
New Materials
|
488
|
602
|
Energy
|
314
|
371
|
Environment
|
265
|
330
|
Transport
|
313
|
299
|
Social Sciences and Humanities
|
89
|
104
|
Space
|
84
|
126
|
Security
|
242
|
299
|
ERA-NET horizontal action
|
1
|
0
|
TOTAL for COOPERATION
|
4,084
|
4,814
|
IDEAS ERC
|
1,570
|
1,743
|
PEOPLE including Marie Curie
|
888
|
964
|
CAPACITIES
|
465
|
574
|
Infrastructures
| ||
SME, 'Regions of Knowledge', 'Research Potential', 'Science in Society', 'Support to the Coherent Development of Research Policies' and 'International Cooperation'
| ||
TOTAL calls for proposals
|
7,008
|
8,095
|
The table does not include funding for: EURATOM, Joint Research Centre direct actions, the Risk Sharing Finance Facility, calls for tenders, named beneficiary grants, contributions to Joint Technology/Programming initiatives and Article 185 initiatives
| ||
No hay comentarios:
Publicar un comentario